El Col·legi d’Economistes de Catalunya, EuropeG, el Consell Català del Moviment Europeu i la Fundació Catalunya-Europa han organitzat un acte virtual per presentar l’estudi (policy brief) número 15 del Grup d'Opinió i Reflexió en Economia Política EuropeG “Per fer front a la crisi de COVID-19: avançar cap a la integració europea” i analitzar la resposta de la Unió Europea (UE) davant la crisi de la COVID-19. El director d'EuropeG i col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya Antoni Castells ha presentat les principals conclusions de l’estudi, del qual n’és l’autor.

El document arriba a la conclusió que la resposta a la crisi de la COVID-19 pot significarun pas qualitativament important en l'acceleració del procés d'integració europea, ja que obre la via a avenços interessants cap a una unió fiscal, en els tres pilars en què aquesta es fonamenta: un pressupost comunitari digne d'aquest nom, uns recursos obtinguts directament en forma d'impostos pagats pels ciutadans i un Tresor capaç d’emetre deute. A més afegeix que pot contribuir a fer un pas cap a la unió del mercat de capitals, en la mesura en que es posarà en circulació un nou actiu de seguretat inqüestionable, com són els bons emesos per la Comissió. També destaca que reforça el paper de la Comissió i el Parlament, en detriment dels acords intergovernamentals. I, per sobre de tot, la resposta de la UE constitueix un missatge inequívoc de la voluntat de fer front junts a les adversitats.

L’informe d’EuropeG destaca que la implementació dels fons de recuperació europeus (Next Generation EU) està posant en relleu els problemes de governança que planteja l'actual estructura institucional de la UE. Segons EuropeG, d'aquesta experiència caldria extreure la lliçó que cal avançar, i ràpidament, cap a la integració política. És possible que això obligui a crear una estructura de cercles diversos, amb un grup de països disposats a fer-lo de manera immediata i altres encara no. “Convertir aquest pas en una realitat depèn, fonamentalment, de voluntat política”, assenyala.

D'altra banda, el document d’EuropeG asseguraque la crisi de la COVID-19 i la Gran Recessió han posat de manifest quins són els reptes pendents que ha d'afrontar la UE i, especialment, la zona euro i quins els passos que s'haurien de donar a mitjà termini: consolidar les actuacions empreses com a resposta a la crisi de la COVID-19, abordar les reformes necessàries per a estabilitzar i apuntalar la unió monetària, materialitzar políticament totes aquestes reformes modificant l'arquitectura institucional de la UE.

Finalment, EuropeG assegura que l'aposta “majúscula” que suposa el NGEU pot suposar una empenta important per al procés d'integració política si es realitza una fiscalització rigorosa dels recursos destinats als diferents països i es deixen enrere pràctiques tradicionals, com la de la perdigonada, és a dir, la fragmentació, per a acontentar tothom, en innombrables projectes d'interès dubtós, o la d'atendre abans els interessos polítics o dels grups econòmics pròxims al poder, que no l'interès general. “Si l'aposta surt malament i els fons van diluint-se en projectes dels quals ningú recordaràal cap d'uns pocs anys, llavors aquesta iniciativa haurà servit per a poc, serà una ocasió perduda i serà difícil, per bastants anys, intentar operacions d'integració política d'una certa envergadura. Tampoc s'enfonsarà el món, probablement, la UE ha passat ja per altres situacions molt complicades i els interessos en joc perquè no es trenqui són molt grans. Però la pèrdua de confiança entre els seus socis serà molt grani tot això contribuirà al empantanament del procés (una vegada més)”, conclou.

A l’acte també hi han participat l’economista en cap de CaixaBank Enric Fernándezi l’economista en cap del Banc Sabadell i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya Sofía Rodríguez.